Elena Muntané, Cabrils

Entrevistem a l’Elena Muntané, ex-mestra de l'Escola Mas Maria del municipi de Cabrils

On estem, Elena?

Aquesta és la plaça de l'església de Cabrils, un lloc emblemàtic del poble on a part de l'església trobem l'Hostal de la Plaça i també unes cases del poble molt maques i antigues. Tot i que sempre hi ha cotxes aparcats, quan hi ha alguna festivitat es treuen els vehicles per fer algunes activitats aquí, com el tió...

Parla'm de l'església. 

Abans estava arrebossada i quan van treure la capa de guix va sortir aquesta pedra tan maca que és del segle XVIII. I l'acabat del campanar és molt característic, té unes teules molt curioses i jo de petita pensava que s'assemblaven a les escates de peix. Però el que més m'agrada són les campanes i la tradició que tenim de tocar-les. Hi ha un campaner -en Jaume Tolrà- que ja és molt gran, però que encara les fa anar sobretot per les festes majors. Per mi aquesta tradició és excepcional, és tot un art, quan sonen és com místic. La sort que tenim és que hi ha un relleu per a quan es jubili en Jaume, en David Galceran que ja fa uns anys que també és campaner.

I l'hostal de la plaça què és?

Havia estat una fonda de poble molt senzilla a la que veníem amb els avis quan jo era petita. Al meu avi li agradava molt menjar de tant en tant al restaurant de l'hostal i recordo que sempre demanàvem canelons, escudella, carn d'olla i aquells gelats de vainilla al tall... en fi, el menjar català de tota la vida. El continuen portant la mateixa família de sempre, tot i que amb els anys s'ha anat renovant i ara és un restaurant de molta categoria, molt refinat.
 

Cabrils és Vila Gastronòmica, oi?

Sí, aquí tenim molts restaurants reconeguts i ens ve gent de tot arreu per a menjar-hi. N'hi ha que porten molts anys i que tenen molta fama com Can Rin, el Xeflis, La Concòrdia, el Sal i Pebre... que fan cuina catalana i de proximitat. Per la festa major de Santa Helena se celebra al poble una Mostra Gastronòmica i tots aquests restaurats posen paradetes i fan tastets. És un esdeveniment que té molt d'èxit i ve moltíssima gent.

Hi ha molts rellotges de sol a Cabrils.

Sí, a Cabrils hi ha moltes masies que conserven els rellotges de sol antics. Hi ha un llibre de la ruta dels rellotges de sol que va escriure la Laura Bosch, que és una historiadora cabrilenca, i es pot seguir aquest itinerari tot fent una excursió. El rellotge que hi ha a la masia de Can Rin diuen que el va fer en Salvador Dalí, perquè es veu que de petit tenia vinculació amb el poble.

Si vens a Cabrils què no et pots perdre?

Aquí tenim La Concòrdia que és tota una institució; és podríem dir, el cor del poble. Els cabrilencs hi venim molt a esmorzar o a fer el vermut, però no és només un restaurant, és una entitat cultural i dins hi ha un teatre que està pendent de ser arreglat. Quan jo era petita, s'hi projectava cine a l'estiu; passaven dues pel·lícules i a la mitja part anaves al bar i compraves "xuxes" o un gelat. Ara hi tenim la seu social de la coral del poble, en la qual jo hi canto. La coral té més de cent anys i hi han passat moltes històries. Al començament només era d'homes i també va patir una escissió durant uns anys. Ara ens diem Agrupació Coral La Concòrdia Santa Helena. Ah, i al local de La Concòrdia també hi ha una secció ciclista.
Després tenim el centre cívic La Fàbrica, que havia estat una de les moltes indústries tèxtils que hi havia hagut a Cabrils, l'edifici de la qual es va poder recuperar. Avui hi tenim la biblioteca municipal que és un encant.

Un altre edifici molt important és el casal de la gent gran, que havien estat les antigues escoles. Allà a part del bar del casal -que és un local obert al públic- també hi ha l'escola de música, que funciona de meravella.

 

---

---